P5 - Vet aquí que una vegada ...

Els Cargols us presentem el nostre monstre preferit !

Al bosc de pensar, un bon dia ens va aparèixer algú que no sabíem qui era...

Vam pensar que podia ser un mussol, un cavernícola, el Rufus... i al final vam veure que era un monstre, però no un monstre qualsevol: era “El Monstre de Colors” i aquí comença aquest conte de l’Anna Llenas.

Un dia el monstre ens va aparèixer ple de coloraines i amb una cara de preocupat, confós i ben atabalat.

La seva amiga li va dir que tot aquell embolic de colors eren les seves emocions que se li barrejaven i que per això no sabia què li passava, El que havíem de fer era ajudar-lo a reconèixer aquells colors i així va ser com nosaltres també vam començar a ordenar els colors del monstre posant-los cadascun en un pot.

El pot de color groc és el pot de l'alegria: quan estem contents, riem, saltem, ballem i tenim ganes de jugar amb els amics.

En el pot blau hi ha la tristesa: quan estem tristos de vegades no sabem què ens passa, només tenim ganes d’estar sols i sovint ens cauen llàgrimes. 

El pot vermell és el pot de la ràbia: el color de quan estem enfadats, sentim que el què ens ha passat és injust i descarreguem la ràbia en algú altre. 

El pot de color negre és el pot de la por: quan tenim por ens sentim petits i poca cosa.  

I el pot de color verd és el pot de la calma: quan estem en calma respirem a poc a poc i ens sentim tranquils. 

Però encara li quedava un color al monstre i era el color rosa: sentia com un moviment de papallones dins seu i no sabia què era fins que va descobrir que estava enamorat i se sentia bé.  

I vet aquí un gos, vet aquí un gat... aquest conte s’ha acabat.

I ara a la classe dels Cargols tenim la capseta amb tots els pots de les emocions, i sovint hi anem per adonar-nos de què ens està passant .